Diumenge passat els Falcons de Llorenç del Penedès van actuar a la cercavila de la Festa Major del Papiolet. (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) acompanyats de grallers, gegants, capgrossos i banyetes de Llorenç i ball de bastons i Patatuf de Sant Jaume dels Domenys. Fa uns dies vam assistir a un dels seus assajos dels dijous i hem volgut conèixer d’on prové aquesta bella tradició entre la cultura i l’esport. El falcons són una activitat tradicional que va aparèixer a Catalunya a principis del s. XX. Deuen el seu nom a la paraula Sokol, (falcó en català amb connotacions heroiques en la mitologia eslava). El Sokol va ser fundat l’any 1862 a la Universitat de Praga per iniciativa del comerciant Enric Fügner i el catedràtic Miroslav Tyrs, entre d’altres burgesos eslaus compromesos en campanyes de defensa de les singularitats culturals dels eslaus. El projecte educatiu va ser creat amb la intenció de culturitzar i formar la població d’origen eslau que en aquell moment estava sota l’imperi austro-hongarés. L’objectiu era una formació global on, a part d’aconseguir la “perfecció individual”, es desenvolupés “una consciència col·lectiva d’aglutinament nacional”. També destaquen la necessària pràctica d’exercici físic, sobretot, gimnàstic. L’arribada de les idees del Sokol a Catalunya es va produir entre els anys 1920-1930 en què els sectors nacionalistes catalans van considerar l’experiència eslava com a model amb entusiasme i admiració i en parlaren en aquest sentit: “per a la conquesta de les llibertats la República Txecoslovaca feren forta la raça i apta en tot per a governar-se ella mateixa, li infiltraren amor a la pàtria i li feren conèixer i estimar totes les seves coses en folklore, art, ciència i esport”.
A Catalunya s’assentaren al voltant de la Federació de Joves Cristians (Fejocistes), que d’entre d’altres moviments que va crear com corals, centres excursionistes, equips esportius, van crear els Falcons. El principal impulsor va ser el mossèn vilafranquí Albert Bonet l’any 1931 i es van establir com a pràctica de la cultura física adreçada als joves (Mens sana in corpore sano) La Federació va arribar a aplegar 1000 falconers arreu de Catalunya. El moviment va aturar-se amb la Guerra Civil l’any 1936 i, un cop acabada, la Federació va ser prohibida encara que algunes agrupacions de Falcons van reprendre l’activitat. En aquest context neixen els Falcons de Sant Vicenç dels Horts (1935) i els Falcons de Llorenç del Penedès fundats l’any 1942 intentant preservar els orígens gimnàstics. Posteriorment es van crear els Falcons de Vilafranca (1959) o els de Vilanova i la Geltrú (1972) que tendiren a executar figures en format més gran i amb la participació de més persones (Escales, Pires, Pilars…) i que han incorporat influències del món casteller com són la introducció de la faixa i el mocador com a part de la indumentària o l’acompanyament musical, vocabulari, tècniques o construccions, per donar un toc més folklòric. Actualment existeixen 12 agrupacions de Falcons arreu de Catalunya.
Nosaltres ens centrarem amb els Falcons de Llorenç del Penedès que són la colla falconera més antiga que encara està en actiu a Catalunya. Els falcons són una activitat física que predomina “més l’equilibri que la força” segons ens explica en Valentí Vall (falconer des de fa més de 40 anys) i la Maria la seva filla, falconera i castellera. Per a ells “els Falcons són un símbol de Llorenç que dóna a conèixer el poble arreu”. Ens expliquen que és una activitat que cal estar molt coordinat, ser molt precís i disciplinat. Molts falconers són alhora castellers però diferencien una activitat de l’altra en què en els falcons es busca plasticitat, estètica, dinamisme i ordre, mentre que en els castells impera simplement l’alçada.
Els falconers van sempre vestits de blanc, pantalons blancs i polo esportiu amb l’escut de la colla. En el cas dels Falcons de Llorenç porten un cinturó i sabatilles esportives també de color blanc “que ha estat sempre la seva vestimenta original i que s’ha convertit amb un símbol de la Colla” diu en Valentí. En canvi les altres colles falconeres han introduït la camisa blanca amb l’escut de la colla i la faixa de colors diferents per a cada colla i el mocador de pics. En les seves actuacions i assajos fan figures acrobàtiques de dos o tres components amb rapidesa i precisió seguint les ordres del que anomenaríem el “Cap de Colla” o “Cap de Grup”. Les van executant una darrera l’altre donant un dinamisme a l’activitat que recorda una mena de “taula gimnàstica o coreografia”. Les fan vàries parelles o equips de tres alhora i busquen un efecte estètic amb la composició de diferents figures simultànies. Aquests tipus de figures de conjunts de 2 o 3 falconers en aquest moment només les fan els Falcons de Llorenç del Penedès.
Aquí teniu algunes de les fotografies que vam fer de l’assaig:
Conjunts de 3: figures que executen equips de tres falconers alhora.
També fan construccions en la què hi participen més persones que fan pensar amb els castells com ara els pilars, el pou, les pires, les piràmides, l’escapçat, els calaixons… però malgrat algunes semblances es diferencien per les figures que fan i per l’estil en què executen les construccions en moviment i per la diversitat de posicions. L’objectiu final és el mateix, enlairar torres humanes i l’assoliment de reptes col·lectius per sobre de l’èxit individual.
Calaixó (dels petits) Assaig de la part de dalt del pou de tres puntes
Originàriament, l’ordre de les actuacions era molt clar (influència de la Federació fejocistes) : entrada i salutació, conjunts de dos (seguit de figures compostes per dos falconers cada una), conjunts de tres, de quatre, de cinc, de sis, i figures “conjuntes” (en les que participa més o menys tot el grup, es feien més o menys altes en funció del nombre d’integrants). Avui en dia aquesta idea s’ha perdut bastant, tant és així que només els Falcons de Llorenç conserven com a “número” els “conjunts de dos” i els “conjunts de tres”. A més, normalment les actuacions no s’estructuren amb els números de menys a més integrants. En canvi les colles creades a partir de l’any 1959 ja no incideixen en els moviments amb pocs individus sinó que tendeixen a desenvolupar figures de format més grans i de dificultat alta i sense pinya (excepte els pilars) En els construccions que hi ha enxaneta, el nen o nena en comptes de fer l’aleta, estén els braços com si fossin les ales d’un falcó. Aquí teniu una foto d’una Escala de 9 dels Falcons de Vilafranca del Penedès.
Els Falcons han incorporat a les seves actuacions i cercaviles l’acompanyament de les gralles i, tot i que no hi ha un toc específic, sovint utilitzen el mateix repertori típic de les cercaviles castelleres i el Toc de Castells quan fan un Pilar. No ho trobeu fantàstic? A nosaltres ens va encantar. Si voleu, teniu oportunitat de veure’ls actuar aquest proper dissabte 9 d’agost a les 7 de la tarda a Llorenç del Penedès (Baix Penedès) o el dissabte 6 de setembre a la tarda a Castellcir (Vallès Oriental). I si no hi podeu anar, sapigueu que cada dijous assagen de quarts de 10 a quarts de 12 de la nit al costat del campanar a Llorenç del Penedès.
clikeu aquí per veure els vídeos dels assajos conjunts de dos i conjuts de tres (febrer 2014)
Fotos de l’actuació de diumenge 3 d’agost al Papiolet (Maria Vall)
Fonts: Article de wikipedia.org/català/Falcons (darrera modificació 29abrilde2014. web: Anem de blanc articles: GÜELL i CENRA, Xavier. Els Falcons, un seguici festiu penedesenc nascut a Praga. Tres de vuit del 29 de maig de 1998. Bloc Castells IV i V. LEÓN, José Carlos, Sesenta años en equilibrio. Diari de Tarragona. Del 1 de desembre de 2002. Comarques pàgines 20 i 21.