0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 0 Flares ×

M’agraden els castells i no sóc de la zona TRADICIOnal. Visc a Blanes, a la Costa Brava i segueixo els castells des de fa més de 25 anys. Primer només els seguia a través de les converses amb un company de feina, que tres dies a la setmana marxava a assaig a 140 km de casa, quina animalada!!! Aquest company ens va dur un pòster per ambientar l’oficina d’esports on treballàvem, un pòster dels Verds que encara guardo, crec que d’un 4de9f . Així vaig anar aprenent que era la pinya el folre, com es conten els pisos, que és un pom de dalt…

autentikcat_ConcursdeCastells2014Amb els castells no va ser un amor a primera vista, això que s’enfilessin uns damunt dels altres no ho veia clar, havia de ser perillós, i la canalla? i quan caieu? Jo no havia vist mai castells de prop i no els entenia. Amb el temps escoltant les seves pacients explicacions vaig anar aprenent que és activitat tradicional amb més de 200 anys d’història, que els apassiona i que no és més perillós que qualsevol altre esport que coneixem. El que si que em va quedar clar és que ell sentia passió pels castells i per això els feia, perquè s’ho passava bé. Ens explicava que li agradaven tant els castells que any enrere com que vivia massa lluny  havia muntat una Colla al Collell (internat escolar entre Banyoles i Olot, llunyíssim de la zona tradicional). El dia de la presentació de la Colla els Castellers de Vilafranca els hi van anar fer de padrins, quin luxe. També s’hi van acostar alguns membres dels Castellers de Terrassa, d’aquí que els seus inicis fossin a Terrassa. Al cap de poc, ell va tenir clar amb qui volia jugar, volia jugar a la Lliga dels Verds, els Castellers que coneixia des de petit, els que veia per Festa Major amb el seu oncle casat a Vilafranca.

Anys més tard em van convidar a passar uns dies a Vilafranca  i vaig anar a veure el meu primer assaig dels Verds. El pati de cal Figarot no era prou gran per amagar-me i mirar els castells de lluny,  això si, vaig fer moltes fotos perquè volia ensenyar-ho a tothom quan tornés a casa, quina passada!   L’ambient em va agradar i el  2001 vaig anar per primer cop a Sant Fèlix. Des de llavors no hi he faltat cap any. A Sant Fèlix des del primer any i més tard a Tots Sants. Per mi són dates marcades al meu calendari,  són dies de Castells. Mica en mica em vaig anar aficionant i m’he anat acostant a la plaça, vencent el respecte (o por) que em feien i seguint principalment als Verds i als Capgrossos perquè hi vaig fer amistats amb companys de rem. La meva afició no va més lluny d’haver estat un any a Santa Úrsula, alguns anys a Les Santes, a La Mercè i el diumenge passat va ser el meu cinquè concurs no consecutiu com a aficionada.

He fet esport d’equip des dels 12 anys primer jugant més de 20 anys a bàsquet i ara des de fa 10 anys, remant en llagut. I què voleu que us digui? M’agrada anar a veure castells hi buscar-hi semblances amb el meu esport. Cada vegada que tinc ocasió vaig als assajos dels verds perquè senzillament “al·lucino” i els hi he dit sempre. El funcionament què veig allà m’agradaria traslladar-ho al meu esport per millorar-lo. Hi vaig i em trobo gent que fa molts anys que veig, gent compromesa, gent de Vilafranca, gent del Penedès, gent que ha vingut de lluny, gent de dilluns, dimecres i divendres, estant allà per assajar,  per millorar, per entrenar, per aconseguir coses junts. Gent que fa pinya perquè assagi el tronc, gent que es dedica exclusivament a la canalla, gent que dirigeix, gent que no falla. I què tenen en comú? Aquestes gent són persones compromeses amb els Castells i que els apassionen. Amb això no vull dir que no passi igual a altres Colles on segurament l’oganització és similar però parlo d’ells perquè és la Colla que conec.

Explico tot això perquè dilluns al vespre, amb tot el cansament d’emocions, nervis del cap de setmana, vaig llegir un article signat l’Efren García a l’ARA i no em va acabar d’agradar i, encara menys, els comentaris que van anar (de)generant. He volgut esperar-me i tornar-ho a llegir i ara, he volgut fer el meu humil escrit d’una no castellera, de fora de la zona tradicional i declarar-me obertament súper #fandelsVerds!!!

Aquest any potser ha estat el que he seguit més els castells, a través de les xarxes socials he estat al dia del què feien moltes Colles i això sumat als anys que fa que segueixo els programes de castells com ara el Quarts de Nou, m’han fet mirar i admirar el Concurs des d’una altre perspectiva. M’he atrevit a aplaudir els grans Castells (fins ara no ho feia per si algú es pensava que fent-ho no anava només amb els Verds), els impressionants 3de10fm de la Vella de Valls i de la Jove de Tarragona, la Torre de 8 neta de la Vella o els intents de 4 de 9 net de la Joves de Valls o l’oncè 5de9f seguit de la Jove de Tarragona o altres castells que eren importants per algunes Colles, perquè els recuperaven de feia anys o perquè tornaven intentar després de molts anys o per primera ocasió les Torres de 9fm dels Xiquets de Tarragona, de Sants i dels Capgrossos, el 3de9 f dels Xiquets de Reus o el Pilar de 6 dels Nens del Vendrell, entre molts d’altres que ara no recordo. No són del meu equip, però per primer cop m’he vist en cor d’aplaudir-los  perquè els he seguit, perquè valoro el què costa cada castell a cada Colla i tot això sense entendre-hi massa, aplaudint era la meva manera de fer-los arribar la meva admiració.  Això si, en cada castell dels Verds m’he “desfondat” a la meva manera, vaig cridar quan descarregaven el 4d9fa com si no l’hagués vist mai, em vaig emocionar. Sabia que la Vella actuava primer i que aniria marcant el ritme del Concurs. Esperava la Torre de 8 neta dels Verds però no va arribar fins la 3a ronda perquè van anar seguint el programa que havien anunciat. A la segona ronda el 3d9fa (castell que m’encanta especialment perquè estava a la plaça a un pas de la pinya el primer cop que el van descarregar per Sant Ramon del 2009) i finalment el 3 de 10fm, tots tan preciosos i amb dues caigudes tan “heavys”. Ostres no era just, jo els he vist assajar i no van tirar aquest castells a la valenta, els portaven molt ben preparats i em sabia molt greu que no els hi haguessin sortit com es mereixien. Però així són els castells, com deia un dia en Miquel, si no caiguessin potser no es farien.

Diu Alfons González, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, “la rivalitat és un fet inherent al fet casteller”, però a vegades es trasllada, de manera incontrolable, a les grades abarrotades d’aficionats que durant unes poques hores defensen els seus colors “amb reaccions més properes de l’estómac que del cap”, gestos més propis dels esports de masses que de la tradició castellera. Miri Sr. Alfons González, els castells s’han filtrat a les nostres vides gràcies al recolzament mediàtic que entre tots i, amb molt mèrit, heu aconseguit que tinguin. Parlen setmana rere setmana de les actuacions, de les grans Diades, en fan programes especials… Anuncien el Concurs com a “l’espectacle més gran del món” Heu aconseguit que una activitat tradicional arribi arreu i en parli tothom i això fa que encara tinguem més ganes de ser-hi, de participar-hi, d’animar i les reaccions que tenim són de persones humanes totalment entregades amb el què estem veient, animem i aplaudim tot el què podem la nostra Colla o és que hi ha una  “manera” de fer-ho en el món tradicional casteller que els aficionats no sabem?

He llegit també que l’afició vilafranquina desplegava el domàs gegant amb l’escut per celebrar la seva posició provisional i que això feia que la plaça bullís i xiulés desproporcionalment comparant-ho en grans esdeveniments esportius i com si fos una provocació. I això és el que compareu amb els esdeveniments esportius? No sé si coincidim en els mateixos llocs però jo no recordo que amb aquest tarannà sigui un clàssic esportiu i que es vagi repetint i augmentant cada dos anys. No entenc que calgui faltar tant al respecte i tenir tant poca educació que es xiuli des del minut 1 amb l’entrada d’una Colla a la Plaça. No ho entenc. Què és el que us molesta, que vinguin? que despleguem el domàs? que animem? que celebrem? Heu d’estar ben tranquils perquè despleguem el domàs gegant per animar a la nostra Colla, per aplaudir-la cada cop que aixequen o preparen o descarreguen o carreguen un Castell, perquè els castellers i castelleres que estan a la sorra ens vegin que estem amb ells, que volem formar part d’aquesta gran pinya, volem que els arribi tota la nostra força, tots els nostres ànims, que els hi fem costat, que celebrem els castells amb ells i punt.

No puc entendre que hagi cap persona allà a la plaça que li agradin els castells  (i que per això va al Concurs) necessiti xiular a un altre Colla. Això es fa per animar més la seva Colla?, no ho veieu ridícul? Sempre tenim l’opció de no aplaudir i punt no? I a més em molesta que per  justificar-ho actituds de mala educació ho compareu a gestos més propis dels esports de masses que de la tradició castellera. Ara si que pla!  No em posaré si els Castells són Cultura o Esport, això és un altre debat que pel que sé ja fa anys que teniu vosaltres, però bé, jo que sóc de fora i que us admiro també veig que feu servir algunes eines dels esports: doneu punts a cada castell i a les actuacions, puntuació que us “classifica” en una taula que serveix també per al Concurs, cada colla sap si “ha guanyat” o no en una plaça… Ja sé que expliqueu que la competició és sempre amb vosaltres mateixos per superar reptes propos, però no em direu que no aneu a guanyar al del costat? No m’ho crec, senzillament no m’ho crec. I si alguna cosa tenim de bo els “esports de massa” és que si algú és passa hi ha un àrbitre que té el poder de desclassificar-lo, treure-li un targeta, pitar-li una tècnica, fer-lo fora del camp, així quan algú no se sap comportar hi ha algú que està dins del joc que el posa al seu lloc i si no, també hi ha el capità de l’equip que l’agafa a banda i li recorda que estem allà per competir i passar-ho bé sense faltar a ningú.

Ara si voleu seguir xiulant, vosaltres mateixos, a casa diuen que el que no se sap dir parlant es diu xiulant. Potser que parleu una mica més, que reconegueu i admireu la feina que fan els Verds, que pel que s’ha demostrat és un sistema que funciona i per això els ha dut tants anys al davant del món casteller.  Estigueu contents per la feina que ha fet cada Colla que ha estat brutal i que ha fet que aquest Concurs fos espectacular, impressionant, acollonant i hauria d’haver estat totalment dels que fa afició, encara més afició, però no, a part dels grans Castells i de les fantàstiques Colles que hi han participat també hem de perdre el temps parlant dels xiulets. Em va agradar veure com alguns castellers dels verds diumenge travessaven la plaça per anar a felicitar a la Vella per lo difícil que els hi va posar i per la competició tant viva i maca que es va veure diumenge, (això també és una tradició castellera o esportiva?)

Els verds són molts a la plaça i som molts a la grada, per això qualsevol acció que es fa té molta repercussió perquè se sent molt, quan cridem, quan aplaudim, quan desplaguem el domàs gegant, però és que des de la grada només volem fer arribar als valents i valentes de la sorra que estem amb ells, que aplaudim la feina que fan i que, amb el que fan, ens fan una mica més feliços. Això molesta?  Em sap greu. Són persones que tu i com jo i són capaços de fer junts coses meravelloses que ens fan gaudir de valent a tota l’afició des de fa molts anys i per molts anys! Moltes felicitats a totes les Colles que ens vareu fer passar una Diada Castellera per enmarcar. I mireu si estic contenta amb els súper domàs que me n’he posat un de record a la furgoneta, perquè tothom sàpiga que sóc una súper fan dels verds i que per cert, no se xiular.

Amunt Verds! Súper #fandelsverds

anna rosa

PD. Quan ja havia acabat l’escrit vaig rebre l’article d’opinió del periodista i comentarista casteller Pep Ribas que us recomano, article i comentaris posteriors.

 

súper #fandelsverds al 25è Concurs de Castells a Tarragona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.